El Sistema Solar

El sistema Solar constitueix el nostre minúscul i conegut racó de l’univers. Fa uns cinc mil milions d’anys, el Sol i tot els cossos que el rodegen no eren més que gas i pols; en canvi, ara tenim un Sistema Solar format per el Sol (centre), nou planetes i les seves desenes de satèl·lits, milions d’asteroides, innumerables meteoroides i cometes.
Aquest en teoria es va formar a partir d’un núvol de pols i d’hidrogen i heli calents, coneguda com a nebulosa solar. La nebulosa solar va començar a i rotar i contraure’s, possiblement degut per la explosió d’una supernova. La regió central del núvol es va contraure en forma de protoestel, arribant a ser una estrella al escalfar-se fins els 10 milions de ºC, donant lloc al Sol. Al disc gruixut que envoltava el protoestel d’aquells moments, es van condensar partícules als grums de gas. Les partícules van créixer fins formar protoplanetes, precursors dels planetes actuals.

ÒRBITES: Tots els cossos planetaris, des de Júpiter fins les partícules de pols més petites, es mouen al voltant del Sol al llarg d’òrbites el·líptiques. Al Sistema Solar, un dels focus de les el·lipses orbitals està ocupat pel Sol, per tant, cada objecte passa per dues posicions extremes al llarg de la seva òrbita: “prehelio” (la més propera al Sol), i “afelio” (la més llunyana); i excepte els cometes tots els cossos existents, orbiten el Sol en el mateix sentit que ho fa la Terra (heliocentrisme). La majoria dels planetes roten sobre el seu eix en el mateix sentit en el que executa el seu moviment orbital.

CLASSIFICACIÓ DELS PLANETES:
Els planetes poden formar part d’una de les dues categories existents segons la seva composició. Els més propers al Sol (Mercuri, Venus, Terra i Mart) són denominats planetes terrestres o tel·lúrics, perquè estan composats principalment de roques i metalls. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú constitueixen el grup dels planetes gasosos o jovians, ja que posseeixen masses unes 10 vegades superiors a la de la Terra i es composen de gels lleugers, líquids i gasos.
Altre forma de classificar els planetes és segons les seves distàncies. Els que recorren òrbites interiors a la terrestre (Mercuri i Venus) s’anomenen inferiors. Els que es troben fora de l’òrbita de la Terra (Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) són els planetes superiors.

EL SOL:
El Sol, és l’estel més propera a nosaltres, dista uns 150 milions de km. Veiem el Sol a diari com si fos alguna cosa del més normal, però aquest estel “petit” i groc, supera en mida i lluentor a la majoria dels altres estels només un 2% d’aquestes són més grans i lluminoses. El sol és enorme, el seu diàmetre, de 1.392.000km, supera unes 110 vegades el de la Terra i 10 vegades el de Júpiter. Conté el 99,8% de la massa del Sistema Solar, mentre que el 0,2% restant l’ocupen tots els altres cossos, com la Terra, la resta de planetes, els asteroides...
Malgrat que sembli relativament tranquil, el Sol és una esfera composada sobretot per gas hidrogen que es troba en continua ebullició. La font d’energia d’aquest, prové de nombroses reaccions nuclears produïdes al seu nucli, on els àtoms d’hidrogen es fusionen per tal de produir heli. El Sol irradia una gran quantitat d’energia, no només de llum i calor, si no també en forma d’altres radiacions com rajos gamma, rajos ultraviolats i rajos X.