El Big Bang

És el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual amb unes condicions d' infinita densitat i temperatura.
L'espai i el temps es van crear durant el Big Bang. Al principi, de l'Univers l'espai estava completament ple de matèria. Aquesta era originàriament molt calenta i molt densa i aleshores s'expandí i refredà per a generar eventualment les estrelles i galàxies visibles a l'Univers actual. Això va tenir lloc fa 14000 milions d’anys a un espai infinit. Malgrat que el Big Bang és només una hipòtesi actualment està generalitzada i acceptada com la més adient. Aquesta teoria es basa en dues suposicions principals, la universalitat de les lleis físiques, i el principi cosmològic, que estableix que a grans escales l’univers és homogeni i isòtrop, i el principi de Copèrnic.
Després d'haver elaborat la teoria de la Relativitat General, Einstein es va proposar utilitzar-la per mirar d'entendre com era el Cosmos. Els seus càlculs indicaven que l'Univers no podia ser estable: havia d'estar expandint o col·lapsant. Com Einstein creia que l'Univers era estable, va proposar l'existència d'una força oposada a la gravetat que permetria que l'Univers fos estacionari. Per la seva banda el físic i matemàtic Alexander Friedmann va seguir treballant en el camí correcte, acceptant les conseqüències de la Relativitat General i elaborar, ja en 1922, models que descrivien l'Univers en expansió. El 1924 l'astrònom Edwin Hubble va descobrir que certs objectes astronòmics coneguts llavors com “nebuloses espirals” eren en realitat altres galàxies constituïdes cadascuna per milers de milions d'estrelles i que es trobaven a enormes distàncies. Durant els anys següents es va dedicar a mesurar les seves distàncies i velocitats i va descobrir que les galàxies s'estaven allunyant unes de les altres: en altres paraules, va descobrir que l'Univers estava en expansió. Els astrònoms es van preguntar llavors com va començar aquesta expansió. La física, indicava que l'Univers va haver de tenir un començament molt calent i que part d'aquesta calor inicial podria detectar encara ara a la banda de les microones. Lemaître l'any 1931 va afegir que l'univers havia estat originat a causa d'un "àtom primigeni" simple,. Aquest àtom primigeni va ser posteriorment anomenat Big Bang, que també seria defensada per nombrosos físics.
Malgrat que no va ser fins el 1950 quan el físic anglès Fred Hoyle va proposar la paraula Big Bang, per tal de descriure l’inici de l’univers que coneixem, després d’haver fracassat el model proposar per ell, la teoria de l’estat estacionari.
En general, es consideren tres grans tipus de proves empíriques que recolzen la teoria cosmològica del Big Bang:
L'expansió de l'univers que s'expressa en la llei de Hubble i que es pot apreciar en el desplaçament cap el vermell de les galàxies.
Les mesures detallades de la radiació còsmica de fons.
L'abundància d'elements lleugers, com s'exposa a la teoria de la nucleosíntesi del Big Bang.
Actualment la paraula Big Bang, s'utilitza tant per referir-se específicament al moment en què es va iniciar l'expansió observable de l'Univers, com en un sentit més general per referir-se al paradigma cosmològic que explica l'origen i l'evolució del mateix Univers.