L'Aigua

La vida a la Terra no seria possible sense aigua, ja que tot depèn d’aquesta. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l' insecte més petit, fins a la balena més gran. I és que la Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 78% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça).
L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. A la natura tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,...), per tant, mai no hi podrem trobar aigua pura.
Un 71% de la superficie de la Terra està dominada pels oceans un total de 97,23% d'aigua. El 0,009% són llacs; el 0,61% són aquifers; el 2,15% són els dos pols de la terra; el 0,0001% són rius; el 0,001% pertanya a l'atmosfera; el 0,005% és la humitat del terra acumulada; el 0,008% mars interiors.
Els científics pensen que els constituents químics de l'aigua (oxigen i hidrogen) han d'haver existit en el núvol primitiu que donà origen al nostre Sistema Solar, fa aproximadament 4.500 milions d'anys.
Respecte la seva formació, Un cop que tots dos elements van estar presents a la Terra, la resta va haver d'ésser fàcil. L'hidrogen és un element fàcilment inflamable i, quan es crema en presència de l'oxigen, s'uneix amb aquest últim element. Quan l'oxigen i l'hidrogen es combinen en proporcions adequades (per a ser exactes, un àtom d'oxigen per cada dos d'hidrogen) llavors el que resulta és vapor d'aigua. Actualment existeix certa evidència que recolza aquesta teoria. És sabut que les roques del mantell terrestre contenen aigua en una bona proporció, i a la superfície del nostre planeta, les emisions volcàniques contenen una gran quantitat de vapor d'aigua.
L'aigua és fundamental per a totes les formes de vida coneguda, representa entre el 50 i el 90% de la massa dels éssers vius En la superfície de la Terra hi ha uns 1.360.000.000 km3 d'aigua que es distribueixen de la següent forma:
1.320.000.000 km3 (97,2%) són aigua de mar.
40.000.000 km3 (2,8%) són aigua dolça.
25.000.000 km3 (1,8%) com gel.
13.000.000 km3 (0,96&) com aigua subterrània.
250.000 km3 (0,02%) en llacs i rius.
13.000 km3 (0,001%) com vapor d'aigua.
Propietats de l'aigua:
Les principals propietats són:
• L'aigua pura és un líquid incolor, transparent, inodor i insípid que a nivell del mar bull a 100 ºC i es congela a 0 ºC
• Gràcies a les seves càrregues elèctriques dissol un gran nombre de substàncies.
• És indispensable per a l'existència de vida ja que totes les reaccions químiques necessàries perquè es realitzin les tres funcions vitals dels organismes (nutrició, reproducció i relació) només es donen en el mitjà aquós.
• Presenta una gran resistència a canviar de temperatura, per la qual cosa els oceans són un gran estabilitzador tèrmic a nivell planetari.
• Presenta una densitat superior a la del gel. Això provoca que el gel es mantingui a la superfície actuant com un aïllant tèrmic. Si el gel s'enfonsés primer es congelarien els fons aquàtics i després tota l'aigua, amb la qual cosa en aquells llocs la vida es faria imposible
El cicle de l’aigua:
En el nostre planeta a causa del calor del Sol cada any s'evaporen 517.000 km3 d'aigua (l'equivalent a una piscina de la grandària d'Espanya i d'1 km de profunditat). Aquest vapor torna cada any a la superfície en forma de pluja i neu. Les diferents etapes del cicle són:
1. Evaporació de l'aigua del mar i dels continents
2. Condensació del vapor d'aigua amb la conseqüent formació de núvols
3. Unió de les petites gotes d'aigua o dels petits cristalls de gel fins arribar a la mida per caure, originant així precipitacions de líquids (pluges) i de sòlids (nevades).
4. L'aigua caiguda que s'infiltra nodreix els aqüífers que van a parar al mar. Una part d'ella s'acumula en llacs subterranis
5. L'aigua caiguda que queda a la superfície nodreix rius, torrents, llacs, etc. Una part es captada per les arrels de les plantes.
6. A l'estiu es fon la neu i el gel acumulat a les altes muntanyes, que aporten noves aigües superficials.
7. Els rius i els aqüífers aporten aigua al mar tancant així el cicle.
Contaminació de l'aigua:
L'estat natural de l'aigua pot ser afectat per processos naturals; per exemple: els sòls, les roques, alguns insectes i excrements d'animals. Una altra forma com es pot canviar el seu estat natural és artificialment, fundamentalment, per causes humanes; per exemple: amb substàncies que canvien el pH i la salinitat de l'aigua, produïdes per activitats mineres.
La contaminació de l'aigua ocorre en poblacions que no tenen desguassos, sistemes de disposició d'excretes o deficients processos de recollida i emmagatzematge de desfetes; i llençar escombraries i aigües fecals als rius.
Una altra causa és l'excés de nutrients: fertilitzants vessats en aigua, especialment els compostos per fòsfor i els seus derivats, fan que originin algues en excés, impedint l'entrada de llum solar al llac, i la mort dels peixos. Substàncies tòxiques, com els metalls pesats (plom i cadmi), generen bioacumulació. Els residus urbans (aigües negres o aigües servides), que contenen excrements, també generen contaminació.