La gravetat

La gravetat no és només l'acceleració que experimenta un objecte a prop d'un planeta o satèl·lit ,sinó, a més es l’acceleració resultant de la suma vectorial de dos acceleracions, és a dir, per una banda es l’acord de la llei gravitatòria universal ( la qual és deguda a l’atracció mútua entre el planeta o el satèl·lit)
i per l’altra banda és la acceleració centrífuga deguda a la rotació del planeta o satèl·lit. En conseqüència de tot això la gravetat va a dependre especialment de: la distancia fins al centre del planeta o satèl·lit, és a dir, per la seva alçada, la seva latitud, ja que la intensitat i la direcció de l'acceleració centrífuga varia entre l'equador i els pols: és màxima en l'equador i nul en els pols; i els pols. També per l’homogeneïtat del planeta o satèl·lit.
Podem saber que la gravetat té una relació amb la força especialment coneguda com a pes. El pes és la força amb què és atret qualsevol objecte a causa de l'acceleració de la gravetat, que actua sobre la massa de l'objecte. A la terra i a altres planetes o satèl·lits el pes dels objectes varia segons la massa del planeta.

Sir issac Newton va ser el creador de la formula la llei de Gravitació Universal. Es tracta d'una de les quatre forces fonamentals observades en la naturalesa, i és la responsable dels moviments a gran escala que s'observen en l'Univers. L'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra, l'òrbita dels planetes al voltant del Sol, etc . Albert Einstein va demostrar que la força de la gravetat és una il·lusió, una força teòrica: un efecte de la geometria terrestre que deforma l'espai- temps. La teoria de la relativitat general, fa una anàlisi diferent de la interacció gravitatòria. Quan una certa quantitat de matèria ocupa una regió de l'espai- temps, aquesta fa que l'espai- temps es deformi.
La gravetat te tres grans mecanismes: la clàssica, relativa i la quàntica.
El mecanisme clàssic es la llei de la Gravitació Universal de Newton, que ens estableix la força de dues masses i la de una altra massa. I així formant un producte de masses. Dintre de la llei de la Gravitació Universal es troba la força empírica, on les forces són sempre actives i fan que els planetes tinguin una orbita tancada al voltant del sol. Les forces atractives poden tenir orbites tancada com a la vegades obertes, però les forces repulsives mai poden tenir orbites tancades. Aquest mecanisme clàssic te un abast infinit així com una força associada a la gravitació central.

Ara si ens fitxem en el mecanisme relatiu ens fa referència a la deformació de la geometria espai-temps. Des de fa molts anys einstein va dir que no existia la empenta gravitatòria, que aquesta força es una il·lusió amb un efecte de la geometria. De manera que el propi espai en empenta capa el terra, amb una deformació que ve caracteritzada per el tensor mètric.

Això fa que es produeixin uns efectes gravitatoris, i així poder destacar els següents:
-Desviació gravitatòria de la llum cap al vermell en presencia de camps amb intensa gravetat.
-Dilatació gravitatòria dels temps.
-Efecte Shapiro (dilatació gravitatòria de desfasament temporal).
-Decaïment orbital degut a l'emissió de radiació gravitatòria.
-Precessió geodèsica. A causa de la curvatura de l'espai-temps.

I per últim el mecanisme quàntic, de moment no hi ha una descripció teòrica satisfacis simultàniament els principal d’aquest mecanisme. Es una teoria molt rellevant hi ha algunes que s’ha semblen però ninguna es la adequada.

La gravetat a la terra no es la mateixa que a la resta del sistema solar, la gravetat a la terra va variant segons la seva latitud, la seva alçada i fins i tot segons el camp magnètic. Varia per la latitud hi ha que es degut a la rotació de la Terra, els cossos experimenten una força centrífuga que varia segons la latitud: és màxima en l'equador i nul en els pols. Aquesta força centrífuga fa disminuir l'efecte de l'atracció gravitatòria, i la desvia de la seva direcció original cap al centre de la Terra. També es degut a l’alçada, que disminueix la gravetat de la terra segons major o menor alçada. Podem veure les variacions locals en topografia (com la presència de muntanyes) i geologia (com la densitat de les roques dels voltants) són les responsables que hi hagi petites variacions en un lloc sense que tingui a veure la latitud.